L'OCCITAN DE LA VAL ESTURA

La Val Estura es una das Valadas Occitanas dal Piemont reconoissua oficialament coma comunitat de minorança linguística da la lei 482 dal 1999 “Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche”. L’occitan es una lenga romànica qu’es parlaa dins lo Piemont, dins au sud de França e dins la Val d’Aran, valada espanhòla.

L’occitan es ben enraïsat dins la Val Estura mas da la segonda meitat dal sècle passat a conoissut quarqui problèmas liats d’un caire au despòblament començat a partir dal segond Après-guèrra que a eslarjat li parlants e de l’autre caire la pèrda de la transmission familiara. Encui l’occitan es la lenga mai parlaa dai vielhs, decò se conóis encara una bona difusion dins la generacion naissua entre li ans ‘70 e ‘80. Encui lo nivèl dai joves locals bon a parlar l’occitan es encara putòst aut, decò se a conoissut una diminucion dins li darriers ans. 

Dins li sècles lo piemontés de la plana a remontat plan plan la valada en se mesclant as varietats localas d’occitan e encui aquò rènd ben malaisat establir enté se parla occitan e enté se parla masque una forma de piemontés occitanisat. Las darrieras recercas an portat a remarcar una rea de deferéncia entre La Ròca e Gaiòla. Aquest país, ensems a Moiòla e Valauria – qu’es linguisticament mai conservatiu – fan part de l’occitan de bassa valada, encara fòrça enfluençat dal piemontés. La comuna de Ritana, qu’a tantas borgaas e una posiccion geografica particulara, garda dins las borgaas mai autas una lenga que es segurament occitana emb una fòrta enfluença piemontesa, mentre que lo país e las borgaas bassa parlon una forma de piemontés occitanisat.

Pi continuant dins la valada, se pòl trobar una segonda rea linguistica, que partatja l’occitan de bassa valada d’aquel de la mejana valada, entre la comuna de Moiòla e aquela de Demont, pus exactament emb la fraccion de Festiona, vist que dins la vila da sempre ganha lo piemontés coma lenga de comunicaccion tradicionala. L’occitan de la mejana valada arriba fins a la comuna de Aison, já enfluençaa da l’occitan de l’auta valada. En efet entre Aisone e Vinai se pòl trobar una terça rea e dins aquesta situaccion Aison se pausa coma conjoncion entre Vinai e las fraccions de Demont.

Enfin pòl èstre retrobat una quarta rea entrà la comuna de Peirapuèrc e aquela de l’Argentièra, que garda un fòrt liam emb li parlars de la Val de la Tiniaà e aqueli de l’Ubaia, despeireissuts o inexistents dins las restas de las comunas dal conés: gardatge de <cl-, gl-, pl-, fl, bl> (clau, chiave; gleisa, chiesa; plasa, piazza; flor, fiore; blanc, bianco); lo pronom personal iu (io), producion de una -i intervocalica: chantaia (cantato) e part dal lèxic.

L’occitan de la Val Estura, coma l’occitan de totas las autras valadas dau Piemont conóis de variacions, decò ben fòrtas, entre comuna e comuna e sovent decò entre borgaa e borgaa. Tot aquò rènd possible avançar una sòrta de “classificacion” sus las basas de quarquas características particularas entre variantas de l’auta valada, de la mejana valada e de la bassa valada.

Derant de tot li substantius femenins fenisson en <a> (vacha, vacca) a Ritana, Gaiòla, Valauria, Moiòla, Demont, Banh de Vinai, Sambuc, Bersés e l’Argentièra; mentre fenisson in <o> (vacho, vacca) a Aison, Vinai, Peiropuèrc e Ferrièras.

Li plurals femenins sonòrs se tròbon masque dins la part auta de la valada a començar da Vinai, mentre mancon dins la part bassa e mejana de la valada, enté masque l’article emplegaa ajuta a destriar entre las paraulas singularas e pluralas (es. la vacha/o, les vacha/o). Dins l’occitan de l’auta valada l’i a deferents variacions a segonda dai paìs: a Vinai e fraccions -ous (la vacho, ‘es vàchous) e dins lo cas de quarqui noms en -es (la feo, les fées) o, mas masque per lo valon dai Banh de Vinai, en -as (la fea, les féas); au Sambuc en -as (la fea, las féas); a Peirapuèrc -os (la feo, les féos); a l’Argentièra e fraccions -as (la fea, les féas), mentre masque en Ferrièras en -os (la feo, les féos).

Li plurals masculins son absents a Vinai, levat lo valon dai Banh de Vinai, e tacon a partir dau Sambuc per arribar fins a l’Argentièra. Son completament absents dins la part bassa e mejana de la valada, enté marchon coma aqueli feminins.

Dal ponch de vista morfologic dins l’auta valada se tròbon las formas: lou (il, lo), les (le), nel/iel (lui), nie/nelo/iela (lei), neli (loro), manjar (mangiare), ecc.; mentre: ël (bassa valle); le (i a Moiola); quiel (bassa valle); quìe (bassa valle); lour (media e bassa valle e Vinadio); manjàa (bassa valle), ecc.

Dal ponch de vista fonetic dins l’auta valada se tròbon las formas: cubert (tetto); chasaire (cacciatore); pouòrto (porta), fouòrt (forte), ecc.; mentre: cuvert (bassa valle), chasadour (bassa e media valle), porta, fort (bassa e media valle), ecc.

Dal ponch de vista sintaxic tròbem dins l’auta valada las formas: lou far (farlo), vai rèn (non va), ecc.; mentre: fa-lou (bassa e media valle); vai nen, nin (bassa valle), ecc.

Enfin dal ponch de vista lexical dins l’auta valada se tròbon las formas: mizhoun (casa), neou (neve), parìer (così), caouzo (cosa), carcaren (qualcosa), me (con), quiavèl (chiodo), amòouso (fragola), ecc.; mentre: (bassa valle)/caza (media valle); fioca (bassa e media valle); parei (bassa e media valle); coza; caicosa (bassa valle)/carcoza (media valle); coun (bassa e media valle); cho (bassa valle)/quioi (media valle); frola (bassa valle)/maiola (media valle), ecc.

Dins aquest sèns se pòl comprendre la fòrta variabilitat de la lenga locala.

Bibliografia

Giordano S., Conservazione del lessico e vitalità di una lingua minoritaria. Un’indagine sull’occitano della Valle Stura in “Rivista italiana di dialettologia. Lingue, dialetti e società”, Edizioni Pendragon, 2013.
Grassi C., Correnti e contrasti di lingua e cultura nelle Valli cisalpine di parlata provenzale e franco-provenzale. Parte I Le Valli del Cuneese e del Saluzzese, Giappichelli Editore, 1958.
Ravera M., Metafonia e vocalismo nell’area linguistica piemontese. Tesi di Laurea Magistrale, Università degli Studi di Torino, 2018-2019.